No podem desaprofitar la vida
| 12 maig 2012Fa pocs dies, quan vaig arribar a casa desprès de l’institut, vaig trobar-me a la meva mare trista. Ella em va explicar que l’acabaven de trucar la família d’un vell amic seu, que es veu que aquell mateix matí havia mort a un accident de cotxe. Però el mes fort d’aquest fet es que dos dies abans l’home havia vingut a visitar-nos a casa. Jo me’n recordava perfectament de la seva cara, vaig estar parlant amb ell.
Això em va fer reflexionar molt. I pensar que aquell va ser el seu últim dia de vida i no en sabia res quan es va llevar pel mati. Aquest fet demostra que hem de viure la vida amb intensitat i aprofitar-la al màxim perquè mai se sap quan ens arribarà l’hora.
Cinta
Cinta, breu però contundent. M’agrada especialment que parteixis de l’esdeveniment concret per remuntar-te cap a la reflexió final. Planer i directe, està molt ben escrit.
Encara que (sempre s’hi poden posar objeccions, sobretot si ets una mica pesat, com jo) es podria esporgar. Fixa’t: “Ella (cal?) em va explicar que l’acabaven de trucar la família d’un vell amic seu, dient-li que es veu (cal?) aquell mateix matí havia mort a (en) un accident de cotxe. Però el mes fort d’aquest fet es que dos dies abans l’home havia vingut a visitar-nos a casa. Jo me’n (cal?) recordava perfectament de la seva cara, vaig estar parlant amb ell, i ara em diuen que està mort.”
Ja veus que són petits detalls, però recorda’t sempre de passar les tisores d’esporgar l’innecessari.
No paris!
Josep Maria